|
Per amor de
la terra,
ògni tant me domandi
se anca chì a Milan
a gh'è el ciel.
Allora a tiri sù i oeugg
in tra i antenn di
grattaciel
e i tecc di cà.
A vardi el piomb negher
che chì a Milan ciamen ciel.
Stòmich e coeur se strengen
a catti foeura on tocchell
de terra
per podè fiadà.
Ma la terra l’è per i can,
el Sempion per i drogaa.
E pensà che tra on quaj dì
l’è Nadal.
Tucc che corren
in di strad illuminaa.
Cent milla persònn
tutt in macchina per fà
quatter pass.
Un quaj coraggios in
bicicletta
consciaa come on alber de
Nadal
el par che'l va in miniera
a lavorà.
I navili hinn secch,
el ciment el ven foeu'
di rubinett de cà.
Me manca el fiaa
chì a Milan. |
A pensi a la
Brianza
ai piant, ai ball de fen e
ai praa de cà.
Ma ahimè
Quej ch'hann ruvinaa Milan
hinn vegnuu anca chì
a fà dagn.
El formenton
l’è andaa via de cà
l’è staa sbattuu foeu' de
la rotonda
e di quatter villett
prefabbricaa.
Basta cemento !
Per l'amor de Dio
famm fiadà.
Netta el Lamber
e sbatt giò
i quatter cà.
La gent de l'Insubria
l’è bella
come la terra che gh’hann
daa.
Ma se pò nò
conscialla de trà via
e daghela in man
ai forest
ch'hinn minga chi de cà.
Dessedes, Dragh Bloeu !
Comencia a sboffà
ché el ciment l’è dur
e 'l fa fadiga a brusà. |